I llavors...
I llavors van veure que la vida seguia,
però la mort també.
Nens i nenes
Els nens i les nenes han estat, sense dubtes, els grans represaliats de tot aquest merder del coronavirus. Els nens i les nenes, políticament parlant són una població completament inerme. No van poder fer res quan des de mitjans del segle passat se'ls va anar expulsant dels carrers per a recloure'ls en eixa mena de reserva índia que són els parcs –amb tanques, portes i zones suposadament protegides. I tampoc no han pogut fer ara quan directament se'ls ha reclòs a les cases sense cap atenuant de pena. Els seus pares i mares poden eixir per anar a la feina, per comprar, per altres coses que es consideren raonables en dies com aquests. Fins i tot per passejar els gossos –que ja sabem que els gossos tenen les seues necessitats, ningú no ho nega. Però els nens i les nenes han de continuar el confinament sense excuses ni escletxes. La primera mesura que es va prendre quan vam començar a pensar que això de la pandèmia era una cosa seriosa va ser tancar les escoles. Perquè...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada